Majjhima Nikāya

10. Discurs de la pràctica de l’atenció

Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava al país dels kurús, al poble que s’anomena Kammasadhamma. Allà mateix, el Benaurat es va adreçar als monjos:

—Monjos!

—Venerable!— van respondre els monjos.

El Benaurat va parlar així:

—Aquest és, monjos, el camí directe i definitiu vers la purificació dels éssers, la superació de les tristors acumulades, l’eliminació de les angoixes, la realització de l’estat suprem mitjançant el seguiment d’un mètode; és a dir, les quatre pràctiques de l’atenció.

Quines quatre? Doncs aquestes, monjos: el monjo s’aplica a observar el cos en el cos, relaxat, plenament conscient, atent, deixant de banda els neguits del voler del món; s’aplica a observar les sensacions en les sensacions, relaxat, plenament conscient, atent, deixant de banda els neguits del voler del món; s’aplica a observar la ment en la ment, relaxat, plenament conscient, atent, deixant de banda els neguits del voler del món; s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals, relaxat, plenament conscient, atent, deixant de banda els neguits del voler del món.

Observació del cos: secció de la respiració

De quina manera, monjos, el monjo s’aplica a observar el cos en el cos? Doncs així, monjos: el monjo se’n va a un bosc, al peu d’un arbre o a un lloc deshabitat i s’asseu. Creua les cames, posa el cos dret i es disposa a estar completament atent. I quan inspira, està atent, i quan expira, està atent. Quan fa una inspiració llarga, sap: “faig una inspiració llarga”; quan fa una expiració llarga, sap: “faig una expiració llarga”. Quan fa una inspiració curta, sap: “faig una inspiració curta”; quan fa una expiració curta, sap: “faig una expiració curta”. I practica d’aquesta manera: “conscient de tot el cos, inspiraré, conscient de tot el cos, expiraré”. I d’aquesta altra: “calmant les tensions corporals, inspiraré, calmant les tensions corporals, expiraré”.

Així com un torner expert, o un aprenent de torner, quan fa una corba ampla, sap: “estic fent una corba ampla” i quan fa una corba estreta, sap: “estic fent una corba estreta”, de la mateixa manera el monjo, quan fa una inspiració llarga, sap: “faig una inspiració llarga”; quan fa una expiració llarga, sap: “faig una expiració llarga”; quan fa una inspiració curta, sap: “faig una inspiració curta”; quan fa una expiració curta, sap: “faig una expiració curta”. I practica d’aquesta manera: “conscient de tot el cos, inspiraré, conscient de tot el cos, expiraré”. I d’aquesta altra: “calmant les tensions corporals, inspiraré, calmant les tensions corporals, expiraré”.

Així, s’aplica a observar el cos en el cos per dins, o s’aplica a observar el cos en el cos per fora, o s’aplica a observar el cos en el cos per dins i per fora; o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en el cos el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució. O posa l’atenció en la presència del cos només fins que en té coneixement, només fins que en té consciència. I roman equilibrat i no s’aferra a cap pensament habitual. Així, monjos, és com el monjo s’aplica a observar el cos en el cos.

Observació del cos: secció de les postures

I encara més, monjos, quan el monjos camina, és conscient: “estic caminant”; quan està dret, és conscient: “estic dret”; quan està assegut, és conscient: “estic assegut”; quan jeu, és conscient: “estic ajagut”. I va essent conscient de cada postura que el cos adopta.

Així, s’aplica a observar el cos en el cos per dins, o s’aplica a observar el cos en el cos per fora, o s’aplica a observar el cos en el cos per dins i per fora; o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en el cos el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució. O posa l’atenció en la presència del cos només fins que en té coneixement, només fins que en té consciència. I roman equilibrat i no s’aferra a cap pensament habitual. D’aquesta manera, monjos, el monjo s’aplica a observar el cos en el cos.

Observació del cos: secció de la plena consciència

I encara més, monjos, quan el monjo va o ve, n’és plenament conscient; quan mira, quan deixa de mirar, n’és plenament conscient; quan s’encongeix o s’estira, n’és plenament conscient; quan porta el mantell i el bol, n’és plenament conscient; quan menja, beu, mastega, assaboreix, n’és plenament conscient; quan orina i defeca, n’és plenament conscient; quan camina, està dret, seu, està adormit o despert, parla o està en silenci, n’és plenament conscient.

Així, s’aplica a observar el cos en el cos per dins, o s’aplica a observar el cos en el cos per fora, o s’aplica a observar el cos en el cos per dins i per fora; o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en el cos el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució.

Observació del cos: secció de l’atenció al que és repulsiu

I encara més, monjos, el monjo examina el cos amunt i avall, des de la planta dels peus fins a l’arrel dels cabells, envoltat de pell i tot ple d’impureses. “En aquest cos hi ha cabell, pèl, ungles, dents, pell, carn, tendons, ossos, medul·la, ronyons, cor, fetge, pleura, melsa, pulmons, budells, mesenteri, estómac, feces, bilis, flegma, pus, sang, suor, greix, llàgrimes, olis, saliva, mucositat, fluid sinovial, orina.”

És com si hi hagués un sac amb dues obertures, ple de gra de moltes varietats, com per exemple arròs salvatge, arròs integral, mongetes, pèsols, sèsam i arròs llarg, i una persona amb bon ull l’obrís i l’examinés: “Això és arròs salvatge, això és arròs integral, això són mongetes, això són pèsols, això és sèsam, això és arròs llarg”. Així mateix, monjos, el monjo examina el cos amunt i avall, des de la planta dels peus fins a l’arrel dels cabells, envoltat de pell i tot ple d’impureses. “En aquest cos hi ha cabell, pèl, ungles, dents, pell, carn, tendons, ossos, medul·la, ronyons, cor, fetge, pleura, melsa, pulmons, budells, mesenteri, estómac, feces, bilis, flegma, pus, sang, suor, greix, llàgrimes, olis, saliva, mucositat, fluid sinovial, orina.”

Així, s’aplica a observar el cos en el cos per dins, o s’aplica a observar el cos en el cos per fora, o s’aplica a observar el cos en el cos per dins i per fora; o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en el cos el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució.

Observació del cos: secció de l’atenció als quatre elements

I encara més, monjos, el monjos analitza el cos, tant si està quiet com si està fent alguna activitat, en relació amb els quatre elements: “en aquest cos hi ha l’element terra, l’element aigua, l’element foc, l’element aire”.

Com si fos un carnisser o un aprenent de carnisser que, després de sacrificar una vaca, estigués assegut en una cruïlla especejant-la, així mateix el monjo analitza el cos, tant si està quiet com fent alguna activitat, en relació amb els quatre elements: “en aquest cos hi ha l’element terra, l’element aigua, l’element foc, l’element aire”.

Així, s’aplica a observar el cos en el cos per dins, o s’aplica a observar el cos en el cos per fora, o s’aplica a observar el cos en el cos per dins i per fora; o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en el cos el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució.

Observació del cos: secció dels nou exercicis d’observació del cos al cementiri

I encara més, monjos, visualitzant un cadàver llençat al cementiri des de fa un dia, dos dies o tres dies, inflat, blavós i putrefacte, el monjo el compara amb aquest mateix cos: “aquest cos també és d’aquesta natura, li passarà això, el seu destí és aquest”.

Així, s’aplica a observar el cos en el cos per dins, o s’aplica a observar el cos en el cos per fora, o s’aplica a observar el cos en el cos per dins i per fora; o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en el cos el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució.

I encara més, monjos, visualitzant un cadàver llançat al cementiri, devorat pels corbs, o devorat pels falcons, o devorat pels voltors, o devorat pels aurons, o devorat pels gossos, o devorat pels tigres, o devorat per les panteres, o devorat pels xacals, o devorat per diverses bestioles, el monjo el compara amb aquest mateix cos: “aquest cos també és d’aquesta natura, li passarà això, el seu destí és aquest”.

Així, s’aplica a observar el cos en el cos per dins, o s’aplica a observar el cos en el cos per fora, o s’aplica a observar el cos en el cos per dins i per fora; o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en el cos el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució.

I encara més, monjos, visualitzant un cadàver llençat al cementiri, convertit en un esquelet sostingut amb tendons i carn sangonosa, el monjo el compara amb aquest mateix cos: “aquest cos també és d’aquesta natura, li passarà això, el seu destí és aquest”.

I encara més, monjos, visualitzant un cadàver llençat al cementiri, convertit en un esquelet sostingut amb tendons, sense carn i tacat de sang, el monjo el compara amb aquest mateix cos: “aquest cos també és d’aquesta natura, li passarà això, el seu destí és aquest”.

I encara més, monjos, visualitzant un cadàver llençat al cementiri, convertit en un esquelet sostingut amb tendons, sense carn ni sang, el monjo el compara amb aquest mateix cos: “aquest cos també és d’aquesta natura, li passarà això, el seu destí és aquest”.

I encara més, monjos, visualitzant un cadàver llençat al cementiri, convertit en un escampall d’ossos (aquí un os de la mà, allà un os del peu, allà un os del turmell, allà un os de la cama, allà un os del pit, allà un os del maluc, allà una costella, allà un omòplat, allà una vèrtebra, allà un os del coll, allà una mandíbula, allà una dent, allà el crani), el monjo el compara amb aquest mateix cos: “aquest cos també és d’aquesta natura, li passarà això, el seu destí és aquest”.

Així, s’aplica a observar el cos en el cos per dins, o s’aplica a observar el cos en el cos per fora, o s’aplica a observar el cos en el cos per dins i per fora; o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en el cos el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució.

I encara més, monjos, visualitzant un cadàver llençat al cementiri, convertit en ossos blancs com una petxina, el monjo el compara amb aquest mateix cos: “aquest cos també és d’aquesta natura, li passarà això, el seu destí és aquest”.

I encara més, monjos, visualitzant un cadàver llençat al cementiri, convertit en una pila d’ossos de més d’un any, el monjo el compara amb aquest mateix cos: “aquest cos també és d’aquesta natura, li passarà això, el seu destí és aquest”.

I encara més, monjos, visualitzant un cadàver llençat al cementiri, convertit en ossos podrits i pols, el monjo el compara amb aquest mateix cos: “aquest cos també és d’aquesta natura, li passarà això, el seu destí és aquest”.

Així, s’aplica a observar el cos en el cos per dins, o s’aplica a observar el cos en el cos per fora, o s’aplica a observar el cos en el cos per dins i per fora; o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en el cos el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en el cos el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució. O presta atenció a la presència del cos només fins que en té coneixement, només fins que en té consciència. I roman equilibrat i no s’aferra a cap pensament habitual. D’aquesta manera, monjos, el monjo s’aplica a observar el cos en el cos.

Observació de les sensacions

De quina manera, monjos, el monjo s’aplica a observar les sensacions en les sensacions? Doncs així, monjos: quan el monjo sent una sensació agradable, és conscient: “sento una sensació agradable”; quan sent una sensació desagradable, és conscient: “sento una sensació desagradable”; quan sent una sensació neutra, és conscient: “sento una sensació neutra”. Quan sent una sensació física agradable, és conscient: “sento una sensació física agradable”; quan sent una sensació no física agradable, és conscient: “sento una sensació no física agradable”; quan sent una sensació física desagradable, és conscient: “sento una sensació física desagradable”; quan sent una sensació no física desagradable, és conscient: “sento una sensació no física desagradable”; quan sent una sensació física neutra, és conscient: “sento una sensació física neutra”; quan sent una sensació no física neutra, és conscient: “sento una sensació no física neutra”.

Així, s’aplica a observar les sensacions en les sensacions per dins, o s’aplica a observar les sensacions en les sensacions per fora, o s’aplica a observar les sensacions en les sensacions per dins i per fora; o s’aplica a observar en les sensacions el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en les sensacions el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en les sensacions el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució. O presta atenció a la presència de la sensació només fins que en té coneixement, només fins que en té consciència. I roman equilibrat i no s’aferra a cap pensament habitual. D’aquesta manera, monjos, el monjo s’aplica a observar les sensacions en les sensacions.

Observació de la ment

De quina manera, monjos, el monjo s’aplica a observar la ment en la ment? Doncs així, monjos: quan hi ha desig en la ment, el monjo és conscient: “hi ha desig en la ment”; quan no hi ha desig en la ment, és conscient: “no hi ha desig en la ment”; quan hi ha rebuig en la ment, és conscient: “hi ha rebuig en la ment”; quan no hi ha rebuig en la ment, és conscient: “no hi ha rebuig en la ment”; quan hi ha confusió en la ment, és conscient: “hi ha confusió en la ment”; quan no hi ha confusió en la ment, és conscient: “no hi ha confusió en la ment”; quan la ment està enfocada, és conscient: “la ment està enfocada”, quan la ment està distreta, és conscient: “la ment està distreta”; quan la ment està oberta, és conscient: “la ment està oberta”; quan la ment no està oberta, és conscient: “la ment no està oberta”; quan la ment és superable, és conscient: “la ment és superable”; quan la ment no és superable, és conscient: “la ment no és superable”; quan la ment està concentrada, és conscient: “la ment està concentrada”; quan la ment no està concentrada, és conscient: “la ment no està concentrada”; quan la ment està alliberada, és conscient: “la ment està alliberada”; quan la ment no està alliberada, és conscient: “la ment no està alliberada”.

Així, s’aplica a observar la ment en la ment per dins, o s’aplica a observar la ment en la ment per fora, o s’aplica a observar la ment en la ment per dins i per fora; o s’aplica a observar en la ment el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en la ment el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en la ment el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució. O presta atenció a la presència de la ment només fins que en té coneixement, només fins que en té consciència. I roman equilibrat i no s’aferra a cap pensament habitual. D’aquesta manera, monjos, el monjo s’aplica a observar la ment en la ment.

Observació dels objectes mentals: secció dels impediments

De quina manera, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals? Doncs així, monjos: el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb els cinc impediments. De quina manera, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb els cinc impediments?

Doncs així, monjos: quan dins seu hi ha desig sensual, el monjo és conscient: “dins meu hi ha desig sensual”; quan dins seu no hi ha desig sensual, és conscient: “dins meu no hi ha desig sensual”. Quan sorgeix el desig sensual que no havia sorgit, n’és conscient; quan abandona el desig sensual que ha sorgit, n’és conscient; quan el desig sensual que ha abandonat no torna a sorgir, n’és conscient.

O bé, quan dins seu hi ha malvolença, el monjo és conscient: “dins meu hi ha malvolença”; quan dins seu no hi ha malvolença, és conscient: “dins meu no hi ha malvolença”. Quan sorgeix la malvolença que no havia sorgit, n’és conscient; quan abandona la malvolença que ha sorgit, n’és conscient; quan la malvolença que ha abandonat no torna a sorgir, n’és conscient.

O bé, quan dins seu hi ha avorriment i peresa, el monjo és conscient: “dins meu hi ha avorriment i peresa”; quan dins seu no hi ha avorriment i peresa, és conscient: “dins meu no hi ha avorriment i peresa”. Quan sorgeixen l’avorriment i la peresa que no havien sorgit, n’és conscient; quan abandona l’avorriment i la peresa que han sorgit, n’és conscient; quan l’avorriment i la peresa que ha abandonat no tornen a sorgir, n’és conscient.

O bé, quan dins seu hi ha agitació i inquietud, el monjo és conscient: “dins meu hi ha agitació i inquietud”; quan dins seu no hi ha agitació i inquietud, és conscient: “dins meu no hi ha agitació i inquietud”. Quan sorgeixen l’agitació i la inquietud que no havien sorgit, n’és conscient; quan abandona l’agitació i la inquietud que han sorgit, n’és conscient; quan l’agitació i la inquietud que ha abandonat no tornen a sorgir, n’és conscient.

O bé, quan dins seu hi ha dubte, el monjo és conscient: “dins meu hi ha dubte”; quan dins seu no hi ha dubte, és conscient: “dins meu no hi ha dubte”. Quan sorgeix el dubte que no havia sorgit, n’és conscient; quan abandona el dubte que ha sorgit, n’és conscient; quan el dubte que ha abandonat no torna a sorgir, n’és conscient.

Així, s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per dins, o s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per fora, o s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per dins i per fora; o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució. O presta atenció a la presència de l’objecte mental només fins que en té coneixement, només fins que en té consciència. I roman equilibrat i no s’aferra a cap pensament habitual. D’aquesta manera, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb els cinc impediments.

Observació dels objectes mentals: secció dels constituents psicofísics

I encara més, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb els cinc constituents psicofísics. De quina manera, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb els cinc constituents psicofísics? Doncs així, monjos: el monjo és conscient: “això és la forma, això és el sorgir de la forma, això és la dissolució de la forma”; “això és la sensació, això és el sorgir de la sensació, això és la dissolució de la sensació”; “això és el concepte, això és el sorgir del concepte, això és la dissolució del concepte”; “això és l’emoció, això és el sorgir de l’emoció, això és la dissolució de l’emoció”; “això és el pensament, això és el sorgir del pensament, això és la dissolució del pensament”.

Així, s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per dins, o s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per fora, o s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per dins i per fora; o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució. O presta atenció a la presència de l’objecte mental només fins que en té coneixement, només fins que en té consciència. I roman equilibrat i no s’aferra a cap pensament habitual. D’aquesta manera, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb els cinc constituents psicofísics.

Observació dels objectes mentals: secció dels àmbits sensorials

I encara més, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb els sis àmbits sensorials per dins i per fora. De quina manera, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb els sis àmbits sensorials per dins i per fora?

Doncs així, monjos: el monjo és conscient de l’ull, és conscient de les formes i és conscient del vincle que s’estableix entre ambdós. Quan sorgeix un vincle que no havia sorgit, n’és conscient; quan abandona un vincle que ha sorgit, n’és conscient; quan el vincle que ha abandonat no torna a sorgir, n’és conscient.

És conscient de l’oïda, és conscient dels sons i és conscient del vincle que s’estableix entre ambdós. Quan sorgeix un vincle que no havia sorgit, n’és conscient; quan abandona un vincle que ha sorgit, n’és conscient; quan el vincle que ha abandonat no torna a sorgir, n’és conscient.

És conscient de l’olfacte, és conscient de les olors i és conscient del vincle que s’estableix entre ambdós. Quan sorgeix un vincle que no havia sorgit, n’és conscient; quan abandona un vincle que ha sorgit, n’és conscient; quan el vincle que ha abandonat no torna a sorgir, n’és conscient.

És conscient de la llengua, és conscient dels gustos i és conscient del vincle que s’estableix entre ambdós. Quan sorgeix un vincle que no havia sorgit, n’és conscient; quan abandona un vincle que ha sorgit, n’és conscient; quan el vincle que ha abandonat no torna a sorgir, n’és conscient.

És conscient del cos, és conscient dels objectes tangibles i és conscient del vincle que s’estableix entre ambdós. Quan sorgeix un vincle que no havia sorgit, n’és conscient; quan abandona un vincle que ha sorgit, n’és conscient; quan el vincle que ha abandonat no torna a sorgir, n’és conscient.

És conscient de la ment, és conscient dels objectes mentals i és conscient del vincle que s’estableix entre ambdós. Quan sorgeix un vincle que no havia sorgit, n’és conscient; quan abandona un vincle que ha sorgit, n’és conscient; quan el vincle que ha abandonat no torna a sorgir, n’és conscient.

Així, s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per dins, o s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per fora, o s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per dins i per fora; o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució. O presta atenció a la presència de l’objecte mental només fins que en té coneixement, només fins que en té consciència. I roman equilibrat i no s’aferra a cap pensament habitual. D’aquesta manera, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb els sis àmbits sensorials per dins i per fora.

Observació dels objectes mentals: secció dels factors del desvetllament

I encara més, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb els set factors del desvetllament. De quina manera, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb els set factors del desvetllament? Doncs així, monjos:

Quan dins seu hi ha el factor del desvetllament que és l’atenció, el monjo és conscient: “dins meu hi ha el factor del desvetllament que és l’atenció”; quan dins seu no hi ha el factor del desvetllament que és l’atenció, és conscient: “dins meu no hi ha el factor del desvetllament que és l’atenció”. Quan sorgeix el factor del desvetllament que és l’atenció, n’és conscient; quan el factor del desvetllament que és l’atenció està completament desenvolupat, n’és conscient.

O bé, quan dins seu hi ha el factor del desvetllament que és la introspecció, el monjo és conscient: “dins meu hi ha el factor del desvetllament que és la introspecció”; quan dins seu no hi ha el factor del desvetllament que és la introspecció, és conscient: “dins meu no hi ha el factor del desvetllament que és la introspecció”. Quan sorgeix el factor del desvetllament que és la introspecció, n’és conscient; quan el factor del desvetllament que és la introspecció està completament desenvolupat, n’és conscient.

O bé, quan dins seu hi ha el factor del desvetllament que és l’energia, el monjo és conscient: “dins meu hi ha el factor del desvetllament que és l’energia”; quan dins seu no hi ha el factor del desvetllament que és l’energia, és conscient: “dins meu no hi ha el factor del desvetllament que és l’energia”. Quan sorgeix el factor del desvetllament que és l’energia, n’és conscient; quan el factor del desvetllament que és l’energia està completament desenvolupat, n’és conscient.

O bé, quan dins seu hi ha el factor del desvetllament que és la joia, el monjo és conscient: “dins meu hi ha el factor del desvetllament que és la joia”; quan dins seu no hi ha el factor del desvetllament que és la joia, és conscient: “dins meu no hi ha el factor del desvetllament que és la joia”. Quan sorgeix el factor del desvetllament que és la joia, n’és conscient; quan el factor del desvetllament que és la joia està completament desenvolupat, n’és conscient.

O bé, quan dins seu hi ha el factor del desvetllament que és la calma, el monjo és conscient: “dins meu hi ha el factor del desvetllament que és la calma”; quan dins seu no hi ha el factor del desvetllament que és la calma, és conscient: “dins meu no hi ha el factor del desvetllament que és la calma”. Quan sorgeix el factor del desvetllament que és la calma, n’és conscient; quan el factor del desvetllament que és la calma està completament desenvolupat, n’és conscient.

O bé, quan dins seu hi ha el factor del desvetllament que és la concentració, el monjo és conscient: “dins meu hi ha el factor del desvetllament que és la concentració”; quan dins seu no hi ha el factor del desvetllament que és la concentració, és conscient: “dins meu no hi ha el factor del desvetllament que és la concentració”. Quan sorgeix el factor del desvetllament que és la concentració, n’és conscient; quan el factor del desvetllament que és concentració està completament desenvolupat, n’és conscient.

O bé, quan dins seu hi ha el factor del desvetllament que és l’equanimitat, el monjo és conscient: “dins meu hi ha el factor del desvetllament que és l’equanimitat”; quan dins seu no hi ha el factor del desvetllament que és l’equanimitat, és conscient: “dins meu no hi ha el factor del desvetllament que és l’equanimitat”. Quan sorgeix el factor del desvetllament que és l’equanimitat, n’és conscient; quan el factor del desvetllament que l’equanimitat està completament desenvolupat, n’és conscient.

Així, s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per dins, o s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per fora, o s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per dins i per fora; o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució. O presta atenció a la presència de l’objecte mental només fins que en té coneixement, només fins que en té consciència. I roman equilibrat i no s’aferra a cap pensament habitual.

D’aquesta manera, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb els set factors del desvetllament.

Observació dels objectes mentals: secció de les quatre veritats

I encara més, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb les quatre nobles veritats. De quina manera, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb les quatre nobles veritats? Doncs així, monjos:

El monjo reconeix el fet real “això és sofriment”, reconeix el fet real “aquest és l’origen del sofriment”, reconeix el fet real “aquesta és l’extinció del sofriment”, reconeix el fet real “aquest és el camí que porta a l’extinció del sofriment”.

Així, s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per dins, o s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per fora, o s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals per dins i per fora; o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen del sorgir, o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen de la dissolució, o s’aplica a observar en els objectes mentals el fenomen del sorgir i el fenomen de la dissolució. O posa l’atenció en la presència de l’objecte mental només fins que en té coneixement, només fins que en té consciència. I roman equilibrat i no s’aferra a cap pensament habitual.

D’aquesta manera, monjos, el monjo s’aplica a observar els objectes mentals en els objectes mentals en relació amb les quatre nobles veritats.

Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant set anys, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni set anys. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant sis anys, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni sis anys. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant cinc anys, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni cinc anys. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant quatre anys, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni quatre anys. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant tres anys, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni tres anys. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant dos anys, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni dos anys. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant un any, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni un any. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant set mesos, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni set mesos. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant sis mesos, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni sis mesos. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant cinc mesos, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni cinc mesos. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant quatre mesos, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni quatre mesos. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant tres mesos, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni tres mesos. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant dos mesos, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni dos mesos. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant un mes, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni un mes. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant quinze dies, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

No cal, monjos, ni quinze dies. Aquell que desenvolupi aquestes quatre pràctiques de l’atenció durant set dies, pot esperar obtenir un d’aquests dos fruits: el coneixement en aquesta mateixa vida o, si queda algun residu, l’estat de no-retorn.

Aquest és, monjos, el camí directe i definitiu vers la purificació dels éssers, la superació de les tristors acumulades, l’eliminació de les angoixes, la realització de l’estat suprem mitjançant el seguiment d’un mètode, és a dir, les quatre pràctiques de l’atenció. El que s’ha dit, s’ha dit a causa d’això.

Així va parlar el Benaurat. Els monjos, inspirats, es van alegrar de les paraules del Benaurat.